Traduïts en homenatge a
Víctor Sunyol.
En la impossibilitat de l’expressió. En el gir invisible. En. Nosaltres ens polvoritzem. Capteniment improbable.
***
A partir dels moments que s’immortalitzen. A partir dels nostres caps inclinats. Vers la meva vella casa.
***
Tu. O. A partir de l’ocàs. A partir de nosaltres.
***
Què esdevindrem a partir del teu rostre liminar. I el teu alè. A partir d’un dia llunyà, ahir, sempre, sempre.
***
El dolor de les nostre síl•labes esquinçades. L’eco dels teus moviments. Em mortifiquen. El dolor de no escriure res. De.
***
Ahir. O bé franquejar l’escala llarga, surar en l’or el vent, embolcallar-te nu amb un llenç blanc.
***
Al llindar del nostre somriure llarg. L’ombra vella esdevé obliqua.
***
Vas restar, al crepuscle, vora una mar, morta. I veig desconeguts que remen, avui.
***
Por d’un sostre banal, d’un arbre inclinat. I cerquem l’altra cosa en els mots.
***
Enrarim les nostres síl•labes. Perdem-nos velats. L’un lluny de l’altre.
***
Seré un mot. Serem uns ecos. Seràs tan abstracte com una vocal?
***
Com escriure línies, entre un porticó roig obert i una porta closa.
***
Mot neutre. Fes el vincle. Tu, en oblic, rellisca per la meva llengua, literal. I, en el vent, desapareixem.
***
El porticó roig voleiant. Els verbs oblics moren. La font és banal. Desfem el nostre palmerar aurífer.
***
Pobre, el cos que posseïm. No coneix el mot. Tan límpid com l’atzur, inert com la meva llengua ara.
***
La ruptura era el verb. L’escala i la casa. Terra estrangera. No articulem.
***
Si les nostres llengües no troben mai més el mot.
***
Com escriure. Més aviat escrit, o.
***
Escric. O. O el cos no vol pas escriure.
***
A partir, o. O la llengua impossible. Potser.
***
Potser, nosaltres. O, potser. I. També, jo. A partir de tu. En el vent la imatge és.
***
Llengua culpable. Llengua d’artifici. Com. O. Potser a partir. Puix.
***
O les nostres llengües, o. I, potser. Demà.
***
Després, demà, potser. O.
Traducidos al catalan por el poeta espanol Antonio clapes